La Democràcia "madura"

La grandiosa democràcia d’Estats Units té un sistema magnífic per triar els candidats, símbol de maduressa democràtica i evolució humana, avanç indiscutible dels orígens grecs del sistema. El votant tria el candidat que vol que representi al seu partit, i així encara són més democràtics els sistemes i les garanties de llibertat són totals. MENTIDA PODRIDA!!!
Els sistemes democràtics nord-americans han evolucionat tant, que han privatitzat la política. La teoria diu que qualsevol ciutadà es pot presentar a la candidatura de la presidència del país. La pràctica diu que si no tens quantitats indecents de pasta, contactes importants, forrats, i demés perles socials d’alt stànding, no tens res a fer.
Fa dos mesos la candidata demòcrata Hillary Clinton, va haver de posar de la seva pròpia butxaca, 5.000.000 $, ni més ni menys. Ara a Texas els ha recuperat, quasi tots. Ahir vaig sentir a la ràdio que Clinton està remenant un pressupost de, agafeu-vos a la cadira, mes de 35.000.000$, i l’latre candidat demòcrata, el Sr. Obama, està fent ús d’un pressupost de mes de 55.000.000$.
Tot això deixa clar que qualsevol pelacanyes del carrer no pot accedir a les candidatures. Però sobretot deixa clar que com diu el dit popular “qui paga mana” que qui continua manant al país més poderós del món, o qui ho farà després de les eleccions, són els de sempre, les grans fortunes, les corporacions multimilionàries i els que sempre han tallat el bacallà, o el que sempre ha manat al món, LA PASTA.

Anuncios

2 pensamientos en “La Democràcia "madura"

  1. Certament el tema dels diners als USA, el país del show business, el marketing! és bàsic. Potser es passen una mica, però des del meu punt de vista és envejable la transparència. Ja sabem quins lobbies hi ha darrera, petroleres per un cantó, jueus i les seves empreses i diaris per l’altre, militars per tots…

    Però ara no em ve al cap cap democràcia on es pugui arribar al “poder” sense contactes, sense diners… Però pensa-ho bé, podria haver-hi a Espanya o Catalunya un president que fos, per dir algo, Antonio Banderas, Alejandro Amenabar, Indurain…? Jo, sincerament crec que no, que aquí som molt més classistes, no tant per la pasta que tinguis d’origen (no crec que Montilla vingui de família benestant), sinó pel teu posicionament social.

    Jo no els veig tan malament els USA…només l’excessiu bipartidisme, això sí.

    Salut!

  2. Amb això tens tota la raó, els contactes són vitals per qualsevol, inclús per als dictadors que no arriben sols al poder. Només comentaba lo del EEUU perquè l’altre dia vaig sentir a un tio en un bar comentant com si fos la gran panacea de la democràcia. Era la culminació de la evolució. Per això vaig escriure en calent i em va sortir el radicalisme.

    Merci Marc

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s