NBA Finals de Conferència II

A la Conferència Oest la cosa està així:

Dos èquips ara mateix potentíssims i bastant més divertits de veure que els de l’altre final.
San antonio Spurs, un èquip potser amb menys història al segle passat a pesar d’haver tingut a les seves files clàssics com George Gervin una bèstia parda que té el rècord de la lliga en anotació en un quart, 33 punts, i Artis Gilmore un altre mag del bàsket.
Però en el segle que corre tenen ja 3 títols de l’NBA de vuit que s’han disputat. El tàndem Robinson – Duncan va dominar els taulells alguns anys i va començar l’hegemonia d’aquest principi de segle, compartida amb LAL.
Un èquip, èquip, que juguen tots a una, tot i la presència de tres All-Stars com són Duncan, Parker i Ginobili. Tres animals ofensius que produeixen una quantitat de punts per partit que fa tremolar a qualsevol.

A aquest play-off:
Duncan 19,3 Ppp, 13,3 Rpp i 2,7 App
Ginobili 20 Ppp, 4 Rpp i 4,3 App
Parker 23,7 Ppp, 3,6 Rpp i 6,3 App

A part de defendre quan s’ha de fer, fer jugar a tot cristo que hi ha a la pista, marcar el ritme que volen i buscar al més necessari a cada moment. Realment eficients.
Sense arribar a l’aborriment dels èquips del Est, no són el millor èquip per gaudir de l’espectacle que esperes de l’NBA.

Los Angeles Lakers, l’èquip de la majoria de la meva generació a pesar del Déu Jordan.
El segón èquip amb més títols de la lliga després de Boston amb els que se les van picar molts anys als principis dels vuitanta. Jugadors tant mítics com Jabbar, Worthy, Scott, West i les grandioses llegendes, semi-Déus Chamberlain i Jhonson.
Després de Jordan per mí el millor de tots els temps i amb el que més he gaudit, m’he emocionat, he saltat del sofà, el gran personatge que és i ha sigut Magic. El gran Magic amb pases impossibles, canastes de canto i caient, amb el somriure sempre a la boca, ensenyant tota la filera de blanques dents, amb aquella pinta desgarvada i simiesca que feia al camp. Un geni sens dubte, un dels més grans de l’esport que més m’apassiona.
Anem per feina que m’envaig per els “cerros de úbeda” recordant aquelles finals, els All-Stars i l’olimpíada del 92 del gran Magic.

Em faig vell, ja ho veig.

Parlàvem dels Lakers, que per cert m’he descuidat mencionar al grandiós, la bèstia de l’ampolla, Shaq, el tio més gran, que he vist mai moure’s tant ràpid.
Lakers té 3 campionats, com SAS d’aquest segle, o sigui que quasi s’ho reparteixen tot entre ells dos en aquest principi de segle. Miami té l’altre campionat, si la memòria no em falla.
El problema en aquesta eliminatòria és que no puc ser objectiu, em tira molt el gran Gasol i l’admiració per l’espectacle, que desplega cada nit Bryant. El trio que amb aquests dos fa Odom els fa temibles per als seus rivals.

Al Play-Off:
Gasol 20 Ppp, 8,6 Rpp i 4,5 App
Bryant 33,3 Ppp, 6,3 Rpp i 6,8 App
Odom 15,6 Ppp, 10,7 Rpp i 3 App

Que tampoc està malament.
Però sincerament, i siguent realistes, no veig a Gasol parant a Duncan, cosa que em sembla que serà molt desequilibrant. A més de tots el extres, com un cotxe de luxe que té SAS, tios que sortint desde la banqueta et fan una destrossa en cinc minuts i tornen a seure com si no hagués passat res, per exemple Horry, Finley, Thomas Stoudamire, etc, nois dolentots que et claven tres triples en tres jugades a més d’haver posat de mala llet a tot cristo de l’èquip contrari i haver fet perdre els papers almenys a un parell de jugadors, carregant-los de faltes inclús d’alguna tècnica.
Lakers té un joc fluïd, bonic, ràpid, té a Fisher repartint joc i movent la pilota amb molta agilitat, però ja és grandet i no és Parker. Anoten molts punts, i no hi ha ni Déu que pari a Kobe, tot i estant lessionat com està.
Amb tot això, crec que SAS guanya a LAL 4-3.
Només si la lessió de Kobe no el molesta, l’emprenyen prou per que surti al camp amb la “mirada del tigre” i amb ganes de menjar-se al seu rival dels últims anys (sota pressió creix i funciona com una bèstia desbocada) i que el Pau fagi partits dels més bons de la seva carrera, anotant, rebotejant i defenen com ho pot fer, poden canviar aquesta predicció.

No crec que pugui veure cap partit en directe, però tancaré el ulls i m’els imaginaré. El bàsket és màgia i la màgia és imaginació, fantasia, emoció i imaginació.

El meu desitg és que Gasol sigui campió de l’NBA amb els Lakers, però no sé si aquest any podrà ser.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s