Cumpliendo

Pues parece que lo de Obama, de momento, va muy en serio. A falta de organizar temas administrativos y diplomáticos, el gran hombre echa el cierre a la desvergüenza humana que representa Guantánamo.

Guantánamo, un agujero inmundo, ilegal, amoral e indecente. Presos por que sí, bueno porque alguien “cree” que son terroristas islámicos. Otra atrocidad permitida por el mundo entero. Tortura, vejación, y mil innombrables cosas más.

Además de esto Obama toma posesión del cargo con un discurso formado y basado en los valores y los principios de la sociedad en la que él cree. Un discurso ilusionante como pocos, en el que el pueblo se postra a sus pies. Y no sólo el pueblo americano, medio mundo apuesta por el cambio que porpone este hombre.

La gente está dispuesta a hacer por su presidente lo que les pida, y esto ya es un cambio importantísimo en la sociedad.

Yo apuesto por él, creo en lo que propone.

La Democràcia "madura"

La grandiosa democràcia d’Estats Units té un sistema magnífic per triar els candidats, símbol de maduressa democràtica i evolució humana, avanç indiscutible dels orígens grecs del sistema. El votant tria el candidat que vol que representi al seu partit, i així encara són més democràtics els sistemes i les garanties de llibertat són totals. MENTIDA PODRIDA!!!
Els sistemes democràtics nord-americans han evolucionat tant, que han privatitzat la política. La teoria diu que qualsevol ciutadà es pot presentar a la candidatura de la presidència del país. La pràctica diu que si no tens quantitats indecents de pasta, contactes importants, forrats, i demés perles socials d’alt stànding, no tens res a fer.
Fa dos mesos la candidata demòcrata Hillary Clinton, va haver de posar de la seva pròpia butxaca, 5.000.000 $, ni més ni menys. Ara a Texas els ha recuperat, quasi tots. Ahir vaig sentir a la ràdio que Clinton està remenant un pressupost de, agafeu-vos a la cadira, mes de 35.000.000$, i l’latre candidat demòcrata, el Sr. Obama, està fent ús d’un pressupost de mes de 55.000.000$.
Tot això deixa clar que qualsevol pelacanyes del carrer no pot accedir a les candidatures. Però sobretot deixa clar que com diu el dit popular “qui paga mana” que qui continua manant al país més poderós del món, o qui ho farà després de les eleccions, són els de sempre, les grans fortunes, les corporacions multimilionàries i els que sempre han tallat el bacallà, o el que sempre ha manat al món, LA PASTA.